viernes, 15 de septiembre de 2017

UN, DOS, TRES,...COMENCEM!

El curs 2017-2018 ja ha començat i des d'este bloc, us donem la benvinguda.
Espere que afronteu amb molta il·lusió esta nova etapa on compartirem molts aprenentatges i molts moments entre companys.

lunes, 19 de junio de 2017

ELS CONTES DELS ALUMNES DE 1ER ESO

Els alumnes de 1er ESO han redactat diferents contes on han posat en pràctica tot el que han aprés al voltant d'aquestos tipus de text, així com la seua creativitat.
Ací us deixem una mostra dels contes que han redactat. Han fet un gran treball!!

"LA XICOTETA PAPALLONA"

Això diu que era una vegada, una papallona anomenada Lola, era una papallona molt comuna. Li agradava volar i gaudir del bon pol·len de les flors, del vent,... però hi havia un problema: era la més xicoteta de la seua colònia i això no li agradava molt, ja que sempre era la que es cansava primer quan jugaven a fer curses. Era la que no podia viatjar llargues distàncies. Sempre era la dèbil i xicoteta Lola.
A Lola li semblava fascinant la manera en què els humans, criatures molt grans, es feien cada vegada més xicotets quan ella guanyava alçada.
Un dia va sonar l'alerta: la filla de la reina, la xicoteta i menudeta eruga Joly, havia caigut en una esquerda molt profunda amb una diminuta obertura. L'obertura era tan menudeta que cap dels guàrdies podia passar. Lola va saber que era el moment de demostrar-los a tots del que era capaç, i es va oferir per a portar a Joly de volta a casa. Quan va entrar per l'esquerda, fins i tot a ella li semblava difícil, però ho va aconseguir.
Va trobar Joly plorant i amb molta por.
- "No plores més", va dir Lola, "vinc a per tu". L'erugueta es va espantar, no esperava que ningú anara a salvar-la. Va deixar de plorar i Lola la va alçar sense massa esforç. Després, van eixir d'aquella esquerda.
La resta de papallones van quedar sorpreses i van aplaudir la xixoteta papallona. Lola va ser nomenada amb un títol reial pel seu servei al regne.
Després de tot allò que havia ocorregut, Lola va aprendre que hem d'utilitzar les nostres qualitats per fer coses bones i mai hem de permetre que la nostra forma física siga un impediment per a ser feliços.
I conte contat, conte acabat, i per davall de la porta se n'ha anat.

Susana Salas Ravelo.


"EL CORRAL DE LA VIDA"

Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, una dona que era vídua. Quan va morir, li va deixar al seu fill en herència un corral amb una gallina, una ànega, una vaca, una ovella, un porc que havia tingut set fills, ...
Un dia, li va entrar tanta fam, que va baixar a la cuina a menjar alguna cosa, però no hi havia carn, ni peix, ni res de res,... Així doncs, el xic va anar al corral i va agafar un porquet per a torrar-lo al foc. Així, van anar desaparexent tots els altres porquets.
Va passar un mes i el xic va tornar al corral i va agafar la gallina; uns dies després, es va menjar un conill fregidet en la paella que estava en un cistell de blat. En el seu cap, escoltava com el conillet li deia "Amo, per què vas matar la gallina? Si haguera posat ous, tindries el corral ple de pollastres. I, per què em mates a mi? Podries tindre el corral ple de conillets".
Malgrat aquestos pensaments, el xic va continuar sacrificant tots els animals del seu corral:  va matar la vaca, encara que podria donar-li llet i formatge. També va matar el cavall que podria ajudar-li a treballar les terres.
Després d'alguns mesos, ja desesperat, el xic va anar a demanar treball al seu veí. Aquest li va dir:
-"Abans de morir, ta mare em va dir que teníeu un corral ple d'animals que et servirien per a viure bé".
-"Ja, però me'ls he menjat a tots", va contestar el jove.
- "Doncs, és culpa teua! A més, ara mateix no tinc feina per a tu.
El xic va tornar a casa totalment angoixat. Quan va baixar al soterrani, va trobar uns bidons de vinagre i quan es disposava a buidar-los, va pensar que podria vendre el vinagre i guanyar alguns dinerets. Amb els diners que va traure de la venda del vinagre, es va comprar una gallina que ponia ous. De la venda dels ous, va poder comprar una vaca,.. es va adonar que havia de treballar dur!
El jove va aprendre a traure partit del seu corral i va muntar una tenda. Així, es va fer molt ric i també molt famós al seu poble. Com que ell sabia el que era passar-ho malament, va fer un mercadet benèfic per ajudar a les persones necessitades. Tots el coneixien per les seues bones obres i, fins i tot, l'alcalde li va fer una estàtua! La van anomenar l'estàtua de la bondat.
Així acaba la història del xic pobre que es va fer molt ric.

Adriel Gorris Quiles.  

domingo, 9 de abril de 2017

ELS TEXTOS NARRATIUS



En aquesta unitat hem estudiat les característiques dels  textos narratius. A continuació us deixe un enllaç que us condueix a una página on  trobareu contes de tot arréu:


http://contesdelmon.wikispaces.com/Contes+amb+valors-MValverde

Igualment, vam portar a clase diferents fòrmules d’inici i acabament per a la redacció de contes. En aquestos enllaços  podeu trobar-ne més:

lunes, 3 de abril de 2017

FALLES 2017

Els alumnes del taller d'Educació Plàstica i Visual han creat diferents presentacions amb les quals mostren el que les falles representen per a ells. Algunes són presentacions de powerpoint i altres, són vídeos.
Podeu pegar una ullada i gaudir de les seues instantànees.











miércoles, 8 de febrero de 2017

ELS NOSTRES POETES


Vicent Andrés Estellés és un dels poetes més importants del segle XX. Va nàixer a Burjassot el 1924 i va morir l'any 1993.
En aquesta unitat, treballarem alguns poemes de la literatura valenciana i m'agradaria avançar-vos aquest poema titulat "Vora el barranc de Carraixet" per tal que el compareu amb "Vora el barranc dels Algadins", de Teodor Llorente.
Teodor Llorente nasqué a València i va morir l'any 1911. Veureu que, encara que tenen un títol semblant, la temàtica és molt distinta.
Espere les vostres reflexions!!

"Vora el barranc de Carraixet"
Vora el barranc del Carraixet
hi ha un taronger d'amargues branques:
penja una collita de màrtirs
d'una mort amarada i pobra.
Vora el barranc del Carraixet,
enterraments de caritat,
la funesta llum foradada i les rebentades pupil·les.
(...)

jueves, 10 de septiembre de 2015

COMENCEM UN NOU CURS!!!

Estimats alumnes, comencem un nou curs escolar que devem afrontar amb il·lusió i moltes ganes de trobar-nos amb els nostres amics i companys.
Aquest nou curs ens aporta noves oportunitats per a conéixer nous companys i nous professors, nous contextos per a aprendre i superar-nos.
Desitge que tots, alumnes i professors, aportem el millor de nosaltres mateix per tal d'aconseguir els millors resultats.


La vostra companya Carla Martínez, de 1er ESO- B vol compartir mitjançant aquest espai, com es sent respecte del nou curs que comença.

NOU CURS
Estic molt contenta de començar un nou curs a la ESO perquè crec que puc  aprendre molt tant dels meus mestres com de comanys  i companyes .
Per altra banda, tinc molta por i estic nerviosa per passar a Secundària ja que cada vegada  serà més difícil; però confie en poder aprovar bé les assignatures i passarm’ho d´allò més bé en aquest nou curs.
Carla Martínez. 1er ESO-B.      



Gràcies, Carla, per participar en el blog. Espere que molts més dels teus companys s'animen a fer-ho.

viernes, 17 de octubre de 2014

LA IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ.

Ja fa més d'un mes que hem començat el nou curs escolar 2014-2015 i estem immersos de ple en el treball i els estudis diaris. Vull aprofitar aquesta entrada en el bloc per tal de donar la benvinguda als nous alumnes i desitjar-vos a tots que siga un curs d'allò més profitós.
Aquesta setmana, a classe, hem estat parlant del orígens de l'escriptura i de la importància de tindre una educació, la qual moltes vegades es veu com una obligació diària i no com un dret i un bé preciós que cal reconéixer i estimar. Com l'altre dia déiem, quants dels nostres iaios o pares hagueren volgut estudiar i no van poder per la manca de recursos econòmics, per exemple?
Però, si anem una miqueta més enllà, en quants llocs del món, avuí en dia, hi ha xiquets i, sobre tot, xiquetes, que no tenen dret a eixa educació? Crec que de vegades deuríem de parar i recordar que, malgrat moltes qüestions, en aquest aspecte som afortunats.
Ací vos deixe una part del discurs que la jove Malala ha pronunciat a les Nacions Unides. Em resulta formidable que una xicona tan jove puga parlar amb tanta eloqüència i saviesa, no vos sembla el mateix?